1.
divķ
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
-ina adj 1 [de Déu, dels déus] divino -na. 2 fig divino -na, sublime. Una veu divina, una voz divina. [...]
|
2.
divinal
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
adj [divķ] divinal, divino -na. [...]
|
3.
res 2
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció de resar] rezo, oración f. 2 crist [ofici divķ] rezo, oficio. [...]
|
4.
recitar
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [declamar] recitar, declamar. Recita'ns un dels teus poemes, recķtanos uno de tus poemas. 2 crist [l'ofici divķ] rezar. [...]
|
5.
sagrat
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [de culte divķ] sagrado -da, sacro -cra. Els llibres sagrats, los libros sagrados. 2 [digne de respecte] sagrado -da. 3 [inviolable] sagrado -da. És algś sagrat per a ell, es alguien sagrado para él. m 4 [refugi per a delinqüents] sagrado. 5 acollir-se a sagrat acogerse a sagrado. [...]
|
6.
ofici
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
. 11 ofici de difunts crist oficio de difuntos. 12 ofici divķ crist oficio divino. 13 petit ofici crist oficio parvo. 14 Sant Ofici [Inquisició] Santo Oficio. [...]
|
7.
l'
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
art m sing [forma elidida de el] 1 el. L'estat, l'home, el estado, el hombre. 2 [davant nom propi] [no se traduce]. L'Albert, Alberto. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el divķ amb l'humą, mezclar lo divino con lo humano. art f sing [forma elidida de la] 4 la, el [con nombres femeninos [...]
|
8.
grącia
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
, donaire m, brķo m, garbo m. 4 [benvolenēa] gracia, favor m. Gaudia de la grącia del rei, gozaba de la gracia del rey. 5 [concessió] gracia, favor m, merced, don m. Va dir-li que li concediria la grącia que li demanés, le dijo que le concederķa la gracia que le pidiese. 6 crist [do divķ] gracia. 7 dr [...]
f 1 [el que diverteix o plau] gracia. Només diu bestieses, perņ les diu amb molta grącia, no dice mįs que tonterķas, pero las dice con mucha gracia. 2 [atractiu, qualitats] gracia, encanto m. Una noia plena de grącies, una muchacha llena de gracia. 3 [elegąncia i desimboltura] gracia, salero m, donaire m, brķo m, garbo m. 4 [benvolenēa] gracia, favor m. Gaudia de la grącia del rei, gozaba de la gracia del rey. 5 [concessió] gracia, favor m, merced, don m. Va dir-li que li concediria la grącia que li demanés, le dijo que le concederķa la gracia que le pidiese. 6 crist [do divķ] gracia. 7 dr gracia. 8 pl [expressió d'agraļment] gracias. 9 acció de grącies crist acción de gracias. 10 aquķ hi ha la grącia ahķ estį la gracia. 11 caure en grącia caer en gracia. 12 cop de grącia tiro (o golpe) de gracia. 13 donar les grącies dar las gracias. 14 en grącia de Déu [net de pecat] en gracia de Dios. 15 estar en grącia davant algś (o d'algś) [gaudir del favor d'algś] estar en gracia cerca de alguien. 16 fer grącia [ser graciós] hacer gracia. 17 fer grącia [agradar, abellir] hacer gracia. 18 fer grącia [una persona] hacer gracia (o tilķn). Sembla que aquesta noia et fa grącia, parece que esta chica te hace gracia. 19 fer grącia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas grącia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ”tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer grącia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer grącia de terres i viles, el rey le hizo merced de tierras y villas. 21 fer grącia de [dispensar, evitar] hacer gracia de. Us faig grącia de la indemnització, os hago gracia de la indemnización. 22 fer molt poca grącia hacer muy poca gracia. 23 grącies a [per mitją de] gracias a. Ens n'hem sortit grącies a ell, lo hemos logrado gracias a él. 24 grącies a Déu gracias a Dios (o a Dios gracias). 25 grącies!, moltes grącies! ”gracias!, ”muchas gracias! 26 grącies per gracias por. 27 i encara grącies si... y gracias si... 28 les tres Grącies mit las tres Gracias. 29 maleļda la grącia que em fa maldita la gracia que me hace. 30 més val caure en grącia que ésser graciós mįs vale caer en gracia que ser gracioso. 31 no fer grącia (o no fer gens de grącia) no hacer gracia (o ninguna gracia). 32 no fer grącia (o no fer gens de grącia) [una persona] no hacer gracia, caer gordo. 33 no tenir cap (o cap mena de, o gens de, o gota de) grącia no tener gracia (o ni pizca de gracia). 34 per obra i grącia de por obra y gracia de. 35 per la grącia de Déu por la gracia de Dios. 36 quina grącia! ”qué gracia!, ”qué gracioso! 37 quina poca grącia! [expressió d'enuig] ”vaya una gracia!, ”qué gracioso! 38 tenir grącia [ésser sorprenent, irritant] tener gracia. |
9.
el
Font
Diccionari catalą-castellą d'Enciclopčdia Catalana (4a edició)
El Pere i l'Ąngel, Pedro y Įngel. En Jordi, Jorge. En Guimerą, Guimerį. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el divķ amb l'humą, mezclar lo divino con lo humano. El sublim i el bell, lo sublime y lo bello. 4 el meu, el teu, el seu mi, tu, su. El meu pare, mi padre. Els seus papers, sus papeles [...]
|